Dissabte: Escalfant la buidor Que no te fred ni el niu de la nina fent camí Ni el vent del que marxa; I petons per la claror. Ens mantením febles, amb por de pells que enganxen i lliguen. Fils de cotó i agulla com un jersei. Poseír-nos I té; només ens oblidem del mal temps i les males històries Gener 1985
PRIMER DE GENER 2021 Les paraules son l´ànima de l, home. Sense elles el món sería inhóspit, salvatge, trist i silenciós. Per això les estimo, omplen de sons i somnis, la frágil solitud del cos; que plè de veus i signes, ens porta esperança!
LLUM PERDUDA. Sol rodó, rodola i crema; estiu, dormít entre les mans... acaronant-nos. Llum perduda, ja es capvespre i el vent càlid, em besa la pell. Solament el cant de l´oreneta, fent-me companyía, dolçament, solitariament... I els versos.
LLUISA. Màgic silenci blau, el de la lluna nua , que desperta i em mira; acaronant-nos l´ànima... La pell cerca l´amor, màgic silenci blau, per a una lluna tendra , que ja de tant a prop, la puc besar...