Plena de ví, de sol, plena de tu. S´espanta la raó, del cor i de l´amor. Amoïnada i màgica, marxo, tu et quedes. Llegeixo la mirada; El sentiment més dolç. Com els petons al capvesre. Una tristessa estranya.
LAS PALABRAS. Me sostienen, me liberan, me duelen. Acarician , vuelan; susurran Gritan, sueñan, vuelan Y se mojan. Las palabras me alumbran Me encienden, me calman Me sujetan… Se repiten, se enojan, acongojan, Gozan, Estan vivas, cuando salen de mi boca, Cuando leo tus escritos, Cuando te escucho… ¡Las palabras…¡
Somriure àcid, taronja, rodó. El petó, el sexe. Peix-cor, enlluerna i rellisca, llepant la saliva boirosa. Bufen llàgrimes i espurnes. Encès i vermell, l´ull esquerra desitja. Nit impossible, fuig lliscant. Esgarrapa fort el pit blanc, i es queda. Només l´herba, trepitjada de formigues, trenca vidres i ferides. Com qualsevol día. Pren les mans, finalment, glopeja el crit.
Oblidar que tu no hi ets, i que et vull... Es ingnorar l ´escalfor del sol. Malgrat que els núvols d´hivern, s´acosten. Saber-te a prop, mirar-te...¡ Respira el cor, l´amor, que amb la presència, viu; i s´enriqueix¡
Res no és, tot s´asembla. Amor, engany, enlluernes...¡ Amor, debilitat, diluida en tu, perduda, irremissible. Sense nord el meu vaixell, navega a tots els vents.