OLAS

  Ni tinc cinq cèntims per explicar-me.   El temps feixuc del teu esguard, per estimar-te.   Ni tinc l´oli i la sal, que ens dona vida.   O potser el mar, quan ja s´acosta la sortida.   A voltes, ja tan sols em queda temps , per protegir la por, que mai em deixa.   No tinc ni temps, o sí... pot ser algún día.

  NI TINC.. Ni tinc la pòr, ni tinc el temps per un somriure.   Ni tinc la por, ni tinc el temps, per marxar lluny.   Ni tinc la por, ni tinc el temps, tan sols paraules.   Ni tinc la son, que el món provoca...   Ni tinc la lluna, que minvant em deixa.   Ni tinc les mans, o pot ser sí, son per escriure i acaronar-te.  

  Tan debò, de vegades, de sobte, l´enginy em devori, quan tú ja no hi ets, perque així ha de ser. Quan ja tot es fosc, sols queda somiar. Tan debò que els petons al capvespre, esdevinguin maragdes de mel… de vegades, de sobte, els versos son això, i res més.!

  Tinc un silenci blau, relliscant per la pell. I el teu esguard, acarona dolçament el meu sexe. Tinc un silenci daurat que esbatana el cor, i batega depresa. Aclapara delerós la nit…. I la lluna minvant, cercan-te ,calla i somriu. Hi ha un silenci blau, rebel i callat;   imposible…

  Es meus petits   espais Buits. Esperem, Ves a saber… La lluna Que me´acaroni..   Si sapiguesis, Ma lluna… Si la veiesis   Tan bruna!  

 PETITS GRANS OBLITS. Les sabates al congelador I l, ànima a la cassola. Els peus damunt la taula de planxar. La mirada als núvols Els petons als cargols, I els homes  fugínt. Com diu la Jade. “Candela”! Els músics a la bugadería Fent feliços als pobres. Els somriures sota l, ala. Capcots, mirant  Els putos mòbils… Ens estem perdent el món!!! Està fora les pantalles. El real, el de VERITAT!!

  Tanmateix no hi ets Jo et busco, Malgrat la pols I el temps tan fosc…   Les onades del teu cos, Maravelles infinites, Segueixen demanant quí som ...?

    Del color de les cireres Tinc el cor, I espero   l, alba    A que em vinguis a buscar. De color batega el vent, Que mou la vela i s´allunya. Del color de les cireres, El sol canta, I la tempesta espanta. Mentre escric…

  Es meus petits   espais Buits. Esperem, Ves a saber… La lluna Que me´acaroni..   Si sapiguesis, Ma lluna… Si la veiesis   Tan bruna!

"ELS NOSTRES SOMNIS, SERÀN ELS VOSTRES MALSONS." 

  Dibuixa,m la lluna, El cor s´il.lumina. Dibuixa, m   petons Si ets una nina… El cor et batega, Si et mous i camines, La vida t´estima. Amunt, dolça amiga.

  Quan el cel   es gris Blau i rosa, L´amor s´hi posa. I tú, també.

  Com una lluna El poema va i ve, Creixent o minvant. Tan se val. Com una lluna Guardo el teu esguard A la butxaca… I neix el desig Sospitosament, I bufa, Cercan-te.

Les fulles assegudes Esperant al banc, Esperant, Al vent Al vent, I jo també.

  Mitja lluna Viu dins meu Una promesa de tú, Malgrat no hi ets. Mig   petó amagat Dins l, esguard Que resta nú, I estima Malgrat tot. Mitja lluna, Amor d´aigua I riu…

  Amor salvatge Per tú I les paraules Que no ens diem. Amor ferotge Pels silencis I els petons Que ens donem.

  Sota la pluja Es fan millor els poemes. Sota l´amor que em dones Es fan millor les flors I l, oblít.

  Tanmateix El desig Amagat sota la taula, Dins l´armari, Darrera la cortina del cor…

  Saps, Faig el que soc, I tú?

UN NÚVOL PETIT ( 2)   Un núvol petit M, acarona El pit… Com si fossis tú. I la nit no ens deixa Ni tan sols dormir. El pit sovinteija Cercan-te amb neguít. Un núvol petit Marxa sense pressa, Gaudint amb delít Com si fossis tú… Explicant-me històries.  

    Un núvol petit M, acarona El pit… Com si fossis tú.  

  PARAULES   Paraules amagades Sota el coixi… El cor batega fort   I el teu esguard m, esborrona. Paraules tremolant   I el fred del carrer Ens guía… Paraules, acaronant Com les teves mans Que escalfen el desig I l´ànima Paraules silencioses i discretes, Paraules que em miren I guarden el sentiment.  

  Els teus pits, son el vent i la vela, que m´empeny, i em rebela, contra aquest món efímer…!!!

Quinze minuts, en son prous, per omplir-me de paraules I del teu cos nú. Foragitant fantasmes. Fora millor així, llepant-nos la nit. Fent fora la por. Quan tot d´una, la lluna s´aboca al pou del desig roda i rodola, al voltant dels perfils, de la pell… tan a prop, tan lluny de vegades. Quinze minuts tan sols, la solitud de pensar-te, imaginant l´amor, i em mires… Besant-me el cos amorós, que et busca i et trova…    

  Digali a la lluna que no te vestit, que ja es lluna plena. I camina nua en mig de la mar, tan blava i serena. Digali a la lluna, que ja fem camí, que miri a la terra i no tingui pena. El sò del meu cor, ja s´ha tret la bena, et veu i ets sirena…

  Tinc l´esguard perdut per tú, i és això el que em fascina. Tinc el cor, volant per tú, i és això el que em fa viure. Tinc tantes coses, tans somnis, que la lluna t, endevina.