OLAS

  Cos que esgarrapes esfères de plaer, mai prou assolida... Ja et sembles al capvespre. Ets un sol fugiser. Voldría ser tan sols , l´ombra dels teus cabells. No puc deixar aquests moments, amb tu¡

  La lògica il.lògica d´unes llàgrimes. Despres, pell en desig, sorpren un cop més la meva espera...   Sempre hi ha un no sé , que tot ho fa possible.  

  Si escoltes, i no penses, res no passa.   El pensament, s`omple de silenci i paisatge...¡  

  Per quí, per quan, reserves el teu   cos madur, fermosa amant?      

  Lluna, llàgrima, foc, pedra i somriure suau. Tramuntana, ocell, aigua. Gegant, cargol, capvespre i tempesta. Fastigosa, porca i bruta. Vidre ,gel... Desert, gos, mossegada, trista, nua.   Si, ets tot això, i més, còm no haig d´estimar-te¡¡  

  Ganes de tu. no de nits absents, solitaries i buides.   Ganes dels teus ulls, no de nits sense lluna, imperfectes i fosques.   Ganes del goig de sentir-nos. No de silencis impotents, esgarrapant el rostre. Només estimar, i prou¡¡¡  

  El cel vestit de gris, per dir-te un adéu trist.   Doncs que ha de ser així; que ho faci el paisatge, trobant l´harmonía, que ens manca a nosaltres.  

No vull dir-te adéu. Resonen les paraules. El cor enamorat, encara cerca llunes, que sols tu, pots donar-li¡  

  A quí estimaran, si no al teu cos, les meves mans, ja quietes...¡¡¡  

  Mai més. L´oblít pica ben fort la porta del meu cor. Tremolen llàgrimes, paraules de l´adéu. Esmicolades estrelles, esgarrapen el cel, cercant inútilment la matinada. És dur aixecar el vol, quan s´ha trobat l´amor¡¡  

  Torna, com aquest sexe, obrint-se a la mirada, que només amb les mans, troben camí, i el guanyen.  

  Torna, com aquest sexe, obrint-se a la mirada, que només amb les mans, troben camí, i el guanyen.  

  Hi ha tant d´amor al gest,¡¡¡ Que no calen paraules. Son un parany, amaguen l´impossible.   Impotents, pretenen insegures, que calli el gest. Inmòvil. Només em crec encara ,la mirada, el camí, i un silenci obert. A la mà, crida el gest¡¡ Que de nou, omple de veritat, l´espai tan buit , de la paraula...¡

    Els meus dits, llegíen el teu sexe. El coneixen de memòria. En la foscor de la cambra, on no hi ha llums, sense tu¡¡¡

    Dues puçes a la sabata. Llepen i piquen cercant... Dins la capsa, secrets esborrats. Conviure, sobreviure...   Acaronant desig¡¡ Aquesta mà que em besa, els ulls tímids de saviessa, de vici.   Por de fer l´amor amb els llavis del temps, que ens dona enteniment.    

AGNÈS Persisteix, l´ imatge blanca, rosa, nua del teu sexe obert...¡   Voldría passar a un altra història. No sé còm...¡  

  Trobant-te retroban-te,   a cada pàgina, a cada gest. La paraula inútil, cerca el cos i la mirada... Que ja no hi és. Absència, forta i cruel. Haig d´estimar-te, així, pot ser impossible.