OLAS

      Angoixa canviant, llepant. Onades d´ocells, cançons a les ales. Onada gris , el núvol. Darrera el sol , encara groc. És tard per ser les tres i trenta cinq minuts, de la tardor. Fàcil és , retrobar paraules gastades.

  Tot és plè de tu, la teva olor, fins i tot jo... Udolen ocells, i rodolen pits. Els llançols s´arronsen, perque no marxis. El bleix suau, s´atansa.   Dits esmicolant-se. Entre les cames, s´obren finestres. Xiulen vents imponents, imposant la tardor. Els astres hi son, i no se´n adonen, ni tan sols nosaltres.      

  PALABRAS Palabras pan Palabras silencio Palabras sinceras, Palabras que no lo son. Palabras que miran Palabras azules como el cielo. Palabras que miran Palabras que oyen, Palabras que ríen Palabras que piensan y siembran sonrisas. Palabras arena Palabras mar, Palabras que matan, lloran Y se van. Palabras que duelen, Palabras que aman Palabras que vuelan Y son pájaros de papel. Palabras escritas, redondas, De tinta y carbón; de fuego, queman Otras de hielo. Palabras al fin, solo palabras… 25-2-2023

Dona´m el teu cos, estimada, I en faré un jardí.   Dona´m el teu cos, estimada, i en faré melodía.   Dona´m el teu cos, estimada. I serà un vers, el vent, la calma...¡      

    Em vesteixo de tu, com de diumenge. Tardor, vermella i blava.   Estimada en la pell, encanteri. Diluida, eterna. El crit secretament guardat, amb molta cura. Treballant el cos, esdeve un gemec còsmic. Ens escapem. S´ens emporta la pluja, i el capvespre...

Dins teu, soc serp, oratge. Protegint-nos del sol i la por.  Càlidament, m´enfilo a les esfères roses dels teus pits tendres.    

  Enganxada als mil colors, de l´amor que se´m dona. Intimament lligada pels cabells... La suor s´escampa. A les onades dels dits, en un desig de tu, d´alba. Com un gemec madur¡  

  Còm aquest amor, Que s´ens escapa incontrolable..¡ Gran i egoísta, generós demana¡   La mirada cerca amb desig. Els dits es toquen com llavis. La llengua, només xucla, llepa. Iniciem un vol impossible, plè de possibles¡  

  Onades, fugint, acaronen el mugró salat; i llepo amb deliri, el temps de llet i maragdes.   Lluent, la lluna, se m´obre de cames. Està mullada. Humitejant-nos, segrestem l´impossible. Crits joiosos, esclaten. Trenquen silencis i foscors.   Acabem de trobar-nos. Un altre cop , La nit ,esdevé amor.      

Ets la cara amagada de la lluna. Sota el mar, les pedres   bressolen el teu sexe.   Sempre mullades, omplint de colors el paisatge.   Els dits, que a les meves mans, li recorden actituds immorals presents, perverses... Escanyolint-nos la pell. Els ossos grinyolen. Fins i tot el ventre, esdevé sense por, un bateg suau...