AGNÈS 1984

 

Tot és plè de tu,

la teva olor,

fins i tot jo...

Udolen ocells,

i rodolen pits.

Els llançols s´arronsen,

perque no marxis.

El bleix suau,

s´atansa.

 

Dits esmicolant-se.

Entre les cames,

s´obren finestres.

Xiulen vents

imponents,

imposant la tardor.

Els astres hi son,

i no se´n adonen,

ni tan sols nosaltres.