OLAS

  Com quasi tot s´acaba, moren ben mortes, quan el sol crema, les fulles.   Abans es precipiten les aigues al torrent. Clarianes de la pluja estretament secretes, besen estels. Els foscos crits del bosc, només tenen la nit, i cap resposta.  

  No puc parar l´amor, m´entens? No puc. Para´l tu si pots, amor, ature´l i ensenya´m la raó, que l´he perduda.  

Amb força, amor,  amb quina força, porto el teu cos... Mai més sentirem llunyaníes.   Em dones sal, sol, i vida.    

Et tindré clavada, tota la nit i el dia. D´aquest amor tan fort, que ja esdevé follía¡¡    

Vull que la nit em toqui amb els seus dits de seda. Vull que la terra em besi, com quan em besa ella. I quan la trobi, vull; que el somni sigui estrella¡¡  

  Els llavis, núvols que besen i se´n van. Besen i es desfan..¡  

El teu cos... Sol d´hivern a mig dia. Escalfa tendrament l´espai, els ulls. El sexe s´alça, com el vent. Ens porta cel enllà; on tot l´espai , és llum. I no hi ha llunyanía.  

  Pot, tant i més, l´absència... No pas tant perque em venci, no pas tant, perque em faci oblidar, que t´estimo tant...¡

  Més encara, vull i estimo. Visc   el risc. La meva estrella, camina irreversible... Es fon com la neu. Boja de vici. El sexe incongruent, el desig inevitable, fort i feble, blau i negre. Només glaçant-se la mirada sota el cel...

Estàtic, equivocàt, màgic. Imperfecte, efímer, pervers, tremolós... De plors. Esgarrapes, fantàstic, quiet, mut, cec, em prens i em deixo.   Ets tu, amor. L´amor...

  Hi ets encara. Amb l´olor suau; resta cansat el cos... Encara crema, l´escalfor de la llenya; els cabells i l´esquena. Un dolç record, l´esguard.   D´enveja , els ocells criden, els gossos borden. Despres, el silenci resta per la son.  

  M´estic omplint de tu, ocupes tot l´espai, perdent límit i forma. M´enfilo en el teu sexe. Fins i tot, els porus respiren del teu mar...  

Ets el temps esencial, donant-me l´amor.   Justa mida, pensada. I el teu cos...  

LOS OLORES DE MI INFANCIA. Huele a caramelo de naranja, a geranio, a mantequilla y vino, a colegio; a libreta, lápiz y goma. A tintero, plumilla y a patio. Huele a caldo y a vino; a mamá... A muñeca , ajo, perejil, rosas , a menta y limón. A muñeca de cartón. Huele a risas, lágrimas, y a la colonia del abuelo. Huele a paseos por el bosque, después de la lluvia , en otoño. Huele a muchas cosas, que ahora recuerdo...

  El sol no ni és, tot és blau doncs. Trist, absent.   Meva com la veu, que apreta fort el teu nom, per no cridar-te. I fins i tot, malgrat la distància... T´estimo, estic segura del teu cos, dels mots, de l´imatge, que és present en el meu cap.

A la petxiba mes petita, hi dorm l, amor més gran. Com l´oceà... 

  Tinc aquest record dolç. El gust, l´olor del teu sexe. Que m´informa... Tranquil.la, espero.   Llegeixo en el record, els teus ulls tendres, com un capvespre.   Endevino la lluna, creixent, malgrat son les sis menys deu, i encara no hi és. Ni tu...

  Omplo la boca dels teus mugrons durs i tremolant. Llisco els dits, dins el sexe, que se´m obre, oferint-se, com premi, a l´absència. Cada cop més dificil. Acceptada...

Aleshores vinc  sense perdrem, ni tan sols la posta de sol. Quan l´hivern embolica de fred les fulles,  i cerquem el foc...

  T´estimo amb vehemència, passío deseperada i dolça.   Frenèticament, assedegada, enlluernada, enfosquida, sorpresa esgarrifada. Finalment, amansida, pels teus braços, torna a la mar la calma¡

  Bec de la teva font, per no morir del fred que dona solitud.   Per no morir de set... Llegeixo en els teus ulls, amor, la teva imatge. Sentint els camins blaus de tendresa i absències. Comprenc perfectament comparteixo i accepto la dificultat, d´aquest boix desig. La passió és perfecta. I disparo el meu cos, vers tu, que ets l´infinít¡

  Aquest desig tan fort. Encen i mata, crema, escalfa, dona vida.   Com el vent, bufes les meves onades, provocant tempesta.

  Estimo, Et penso en llunyanía. Sentint el bategar flexible del teu sexe.   Sentint el teu esguard, que s´endinsa, i vola, i se´n va.   Ben a prop, molt a prop.  

Son tan tristos els mots¡   Còm és de lluny, la teva imatge. Merda¡