AGNÈS 1984



 

Més encara,

vull i estimo.

Visc  el risc.

La meva estrella,

camina irreversible...

Es fon com la neu.

Boja de vici.

El sexe incongruent,

el desig inevitable,

fort i feble,

blau i negre.

Només glaçant-se la mirada

sota el cel...

Comentarios

Entradas populares de este blog

DOS AÑOS, POCA COSECHA.

AUSENCIA