OLAS

    Diguem si no és amor, amor, la calma, que el paisatge del teu cos, em dona...¡ Mirant-lo nu, esdevé cant la meva onada. Inicien les mans , simfoníes d´aigua i llum, per la pell estimada.   Cançó de foc i silenci. Envoltant-se de mirades, coronant la nit. Fent de llunes, les fades , miren amagades, darrera els forats. Només callen i saben...¡

  M´aixopluga un altre cop, el cel obert, i ofert. L´ imatge freda, marxa esborrada, esquerpa i confosa.   Clucar els ulls, entre les mans d´un cos, que a mida de petons, és menys novell. Apropant-se a la pell, xuclant mugrons de sorra. I ja esdevinc una altre.

  Amor. Morir-se tenebrós. I llepant sang als llavis. Abans de que s´acabi, venen sabies , i estimen.   Colpidores imatges, omplint buits. I el cos estrany, que tants de cops em salva.   Retrobo poc a poc, el meu brillant somriure.

Les aigües, al torrent.   Neden fulles cremades, secretament, besen estels. I crida fosc ,el bosc.   Només la nit, respon.      

  Quan beso, es desfà el llavi...¡  

  M´enlluernen, em fascinen, em parlen, em perverteixen, em podreixen, em cremen, em gelen, m´omplen, em buiden. M´escupen, s´escapen, s´escampen, m´enganyen, em fugen em manen, em protegeixen. em construeixen. Em segresten, em menyspreen, em trafiquen, em dignifiquen. Se m´emporten, els teus ulls , sovint...

ç   Has deixat el meu cor plè de tu, de vida. Quánta sort he tingut, ets de l´amor , la mida.

  Diga´m per sempre més, allò, que mai és cert¡¡

Decidít. fins i tot.. Pensament, és ben quiet, és hivern. Arbre trist i nu. Llepar tremolosa, la mirada. I em guarda, insomne nit... Llarga com el caminar, la passió, la pell, l´ansietat. Pasen hores, llargament fosques, i plenes, com la lluna d´avuí.  

Ara que no hi ets, comprenc, el cor, i les absències.   Sempre has informat.   Impossible trobar-nos, estimada...¡    

  Imaginar-te, sencera, i nua. Desgavellada. Soferta, impossible, oferta i oberta.   Nit, lluna fosca.  

Petò, escandalós, clandestí. Per ser tu, qui ets. No impossible. Provocant.   Tot ho fas fermós. I esdevé desig, només pel somriure.    

  Nada es verdad, Ni es mentira, Todo es según el color De la luna si la miras. Cuando te asomas y tiemblas Cuando te asomas y brillas. Suben las voces. Los grillos, se pasean silenciosos, Amarillos. Cuando seas de verdad, Me contarás tus mentiras.   Juegan a cromos los niños, Ladran perros en la calle. Suben los versos antiguos. Callan sus voces los grillos, Para escucharte cantar.     Estaban sueltos los astros, Y cayeron los membrillos. Todo por oírte. 1992  

  Beneída concupiscència.   Et faré l´amor, fins que el sol tremoli...¡

S´em donen paisatges; Sexes al capvespre.   Llengües fosques, nit. Gavines iniciàtiques, obren les ales, i posen el seu coll blau, al meu abast.   La saliva rellisca, i la boca, comença una dansa de petons, interminable.