AGNÈS 1984

 

 

Diguem si no és amor,

amor,

la calma,

que el paisatge del teu cos,

em dona...¡

Mirant-lo nu,

esdevé cant la meva onada.

Inicien les mans ,

simfoníes d´aigua i llum,

per la pell estimada.

 

Cançó de foc i silenci.

Envoltant-se de mirades,

coronant la nit.

Fent de llunes,

les fades , miren amagades,

darrera els forats.

Només callen i saben...¡