OLAS

  Dits ,cerquen buits. Els omplen crits encantats.   Esclaten la nit, preciosa. I tant mateix, malgrat tot, per un instant, meva.

  Encara hi ha cabells teus, entre els llançols. De mandra, romanen...   Pertinènces insospitades, parlen de tu. Com si encara hi fosis.  

  Soc una barca sense port, en mig del mar, cercan-te... A les hores, molt lluny, la teva llum, s´acosta, crida. Vinc , i estimo.

  Ah, venturosa meva, de tant en tant, t´escletxes, i després, enamores.   Tant mateix, t´escapoles. Encens llunyanes llunes. I de l´amor em dones, allò que mai imaginar poguessin, ni les fades. I de les mans, et dones...¡      

  Llepan-te, amor, et desfàs.   És un orgull, el crit, i l´abraçada; provocant el desig, que ja esdevé un orgasme. Sense pas ,cap vergonya, de poguer reconèixer, la nostra tasca dolça i de cridòries.

  Alliberem si vols, poderosa i fermosa, del meu tarannà... que ets tu.     Alliberam si pots, del fosc caminar venturós... Pel teu rostre.  

  N´he fet de l´absència, un costum. No és gens bona.   Tan de bò, algún día, tu, no siguis un hàbit.

  Ai tu; que ja em transformes, com un camaleó.   I sobre tot, m´estimes...

  Llepo els dits, Imaginan-te. Ets a prop, i ets tan sols desig. Ets a prop, i només fantasía. Alço la mà, com per tocar-te. Mentida...   Lluny, massa lluny hem anat a estimar-nos. S´acosta ,trist i fosc el capvespre... Malgrat tot, aquesta pell, demana i vol la teva.    

  Enlluernada, foradada, lliscada, esporuguida. Verí Oberta, ofegada, il.luminada.   Trequem plegades, l´invisible espai de l´esgoísme.  

És estranya la vida, i em fascina. Envoltada, d´esmorteits crepúscles.   Insegura, brillant, voluptuosa. Calma, accidental, sortosa... Inexplicable. I me l´estimo...¡