AGNÈS 1984

 

Ah, venturosa meva,

de tant en tant,

t´escletxes,

i després, enamores.

 

Tant mateix, t´escapoles.

Encens llunyanes llunes.

I de l´amor em dones,

allò que mai imaginar poguessin,

ni les fades.

I de les mans,

et dones...¡

 

 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

DOS AÑOS, POCA COSECHA.

AUSENCIA