AGNÈS 1984

 

El sol no ni és,

tot és blau doncs.

Trist, absent.

 

Meva com la veu,

que apreta fort el teu nom,

per no cridar-te.

I fins i tot,

malgrat la distància...

T´estimo,

estic segura del teu cos,

dels mots,

de l´imatge,

que és present en el meu cap.