AGNÈS 1984

 

 

Em vesteixo de tu,

com de diumenge.

Tardor,

vermella i blava.

 

Estimada en la pell,

encanteri.

Diluida, eterna.

El crit secretament guardat,

amb molta cura.

Treballant el cos,

esdeve un gemec còsmic.

Ens escapem.

S´ens emporta la pluja,

i el capvespre...