AGNÈS

Ets la cara amagada de la lluna.

Sota el mar,

les pedres  bressolen el teu sexe.

 

Sempre mullades,

omplint de colors el paisatge.

 

Els dits,

que a les meves mans,

li recorden actituds immorals

presents, perverses...

Escanyolint-nos la pell.

Els ossos grinyolen.

Fins i tot el ventre,

esdevé sense por,

un bateg suau...