AGNÈS 1984

 

Onades,

fugint,

acaronen el mugró salat;

i llepo amb deliri,

el temps de llet i maragdes.

 

Lluent, la lluna,

se m´obre de cames.

Està mullada.

Humitejant-nos,

segrestem l´impossible.

Crits joiosos,

esclaten.

Trenquen silencis i foscors.

 

Acabem de trobar-nos.

Un altre cop ,

La nit ,esdevé amor.