OLAS

  Com una lluna El poema va i ve, Creixent o minvant. Tan se val. Com una lluna Guardo el teu esguard A la butxaca… I neix el desig Sospitosament, I bufa, Cercan-te.

Les fulles assegudes Esperant al banc, Esperant, Al vent Al vent, I jo també.

  Mitja lluna Viu dins meu Una promesa de tú, Malgrat no hi ets. Mig   petó amagat Dins l, esguard Que resta nú, I estima Malgrat tot. Mitja lluna, Amor d´aigua I riu…

  Amor salvatge Per tú I les paraules Que no ens diem. Amor ferotge Pels silencis I els petons Que ens donem.

  Sota la pluja Es fan millor els poemes. Sota l´amor que em dones Es fan millor les flors I l, oblít.

  Tanmateix El desig Amagat sota la taula, Dins l´armari, Darrera la cortina del cor…

  Saps, Faig el que soc, I tú?

UN NÚVOL PETIT ( 2)   Un núvol petit M, acarona El pit… Com si fossis tú. I la nit no ens deixa Ni tan sols dormir. El pit sovinteija Cercan-te amb neguít. Un núvol petit Marxa sense pressa, Gaudint amb delít Com si fossis tú… Explicant-me històries.  

    Un núvol petit M, acarona El pit… Com si fossis tú.  

  PARAULES   Paraules amagades Sota el coixi… El cor batega fort   I el teu esguard m, esborrona. Paraules tremolant   I el fred del carrer Ens guía… Paraules, acaronant Com les teves mans Que escalfen el desig I l´ànima Paraules silencioses i discretes, Paraules que em miren I guarden el sentiment.  

  Els teus pits, son el vent i la vela, que m´empeny, i em rebela, contra aquest món efímer…!!!

Quinze minuts, en son prous, per omplir-me de paraules I del teu cos nú. Foragitant fantasmes. Fora millor així, llepant-nos la nit. Fent fora la por. Quan tot d´una, la lluna s´aboca al pou del desig roda i rodola, al voltant dels perfils, de la pell… tan a prop, tan lluny de vegades. Quinze minuts tan sols, la solitud de pensar-te, imaginant l´amor, i em mires… Besant-me el cos amorós, que et busca i et trova…    

  Digali a la lluna que no te vestit, que ja es lluna plena. I camina nua en mig de la mar, tan blava i serena. Digali a la lluna, que ja fem camí, que miri a la terra i no tingui pena. El sò del meu cor, ja s´ha tret la bena, et veu i ets sirena…

  Tinc l´esguard perdut per tú, i és això el que em fascina. Tinc el cor, volant per tú, i és això el que em fa viure. Tinc tantes coses, tans somnis, que la lluna t, endevina.