AGNÈS

 

Ja no és  possible

Se m ´emporta el teu somriure.

Mala bèstia.

Disortada pell.

Gens menys el llenguatge,

difícil, accesible.

Involuntariament,

et prenc,

et deixes.

Els mots esgarrapen,

amaguen, enganyen.

Només l´esguard,

em guarda.

Dient l´incomprensible...

Aquelles coses velles i belles,

de cop m´oblidava.

Retrobant-nos sempre.

Comentarios

Entradas populares de este blog

DOS AÑOS, POCA COSECHA.

AUSENCIA