AGNÈS 1984

 

Ja no ets tan lluny,

ni gens menys impossible.

Llepaculs i cireres.

Enfilant-me entre sexes,

inflats de tempesta.

Arrodonint-se la pell del núvol,

pren color el meu paisatge.

Els petons que em torna el vent,

cerquen desesperats,

treure´m la roba,

i trobar-me nua.

No sé encará on serà,

que trobaré el meu nord.

Millor que mai no sigui.